Deu anys després del començament de la Revolució Francesa, Napoleó Bonaparte fa un cop d’estat per aconseguir el poder. Els ideals il·lustrats i recoluvionaris pesaven molt en la ment de Napoleó, i ho va mostrar ràpidament amb una actitud dual davant l’Església. Senzillament la respectava i la menyspreava alhora.
La respectava perquè “necessito la religió catòlica; només ella està dispositada en el fons dels cors dels francesos, d’on mai no ha estat esborrada”. Per contraposició, deia que “totes les religions són filles dels homes”.
El 14 de març de 1800 fou escollit com a nou Papa Pius VII. Aquest volia la normlització de la vida de l’Església, doncs fou perseguida (per exemple, els jesuïtes foren expulsats del país; o la nacionalització dels béns de l’Església). Per millorar les relacions, el 1801 es va firmar un nou concordat, que va regular les relacions entre el Pontificat i la República.
Napoleó volia conmtrolar l’Església i servir-se de la seva estructura i doctrina. Per això va iontentar que Pius VII li concedís el dret a nomenar bisbes a frança. Però el Papa s’hi va negar. El cardenal de París recordava: “Senyor, podeu cobrir la terra amb els vostres exèrcits i el vostre poder; però no podeu manar en les consciències”. Però Napoleó li replicà: “Cal una religió per al poble i aquesta religió ha d’estar en mans del govern (…). S’ha de ser amo dels sacerdots. Se’ls ha de retenir per l’interés; han de ser pagats per l’Estat”.
El 1804 Napoleó va invitar al Papa a la seva coronació a París com a emperador per donar prestigi i legitimitat a la cerimònia. El Papa ignorava que no seria ell qui el coronaria, sinó que el mateix Napoleó es coronaria a si mateix.
Amb Napoleó la situació de l’Església es va anar recuperant: s’obriren de nou les parroquies i els seminaris. Però el 1809 quan Napoleó va aconseguir el divorci de Josefina d’un tribunal civil, va decidir envair els Estats Pontificis. Pius VII el va excomunicar i l’Emperador digué: “Ja n’hi ha prou de miraments; el Papa és un boig a qui s’ha de tancar”.
Pius VII va estar tres anys captiu a Savona i va tornar a Roma només després de la caiguda de Napoleó, enmig del clamor popular.
Jacques-Luis David va pintar “La coronació de Napoleó”. Fins ara t’he explicat breument el context històric i la relació amb l’Església Catòlica. Fixa’t en la solemnitat del quadre:
En el següent link podràs identificar els personatges que hi apareixen.
